JOSEP QUELART, El 3 de vuit, 19.11.2004. El Penedès

QUELART, JOSEP.
El Penedès
     
Al meu entendre la legitimació del Penedès com a una entitat unitària diferenciada és doble: la legitimació geogràfica i la legitimació sociològica. L’existència del Penedès, així, es basa principalment en dos conceptes: un territori format per comarques limítrofes i un node derivat de la sinergia d’aquesta proximitat territorial.
No cal argumentar excessivament la legitimació geogràfica, doncs és del tot evident la situació física de contigüitat del territori que conforma el Penedès. En tot cas és imprescindible esmentar-la, tot i la seva obvietat, per ser l’origen i principal fonament del Penedès, fent possible i derivant-se’n la legitimitat sociològica. En compartir territori també compartim condicions físiques com el clima, la llum, la natura, etc. amb efectes indiscutibles en el nostre imaginari col·lectiu.
Pel que fa al segon fonament, la legitimació sociològica, es basa en el fet que el Penedès és un node metropolità. Node, en una accepció propera a l’emprada pel professor Manuel Castells per a les comunitats de la societat de la informació, com a comunitat que comparteix informació, que es relaciona. El node penedesenc com a tal està connectat i interacciona amb altres nodes metropolitans com els de Barcelona, Tarragona i d’altres. Internament, com tots els nodes, està format per una estructura multinuclear descentralitzada. El fet clau per afirmar l’existència del Penedès és l’existència d’aquest node. El fet de compartir informació de tot tipus: comercial, cultural, etc. crea una consciència a un nivell superior, la consciència de pertànyer a una comunitat que forma una unitat diferenciada d’altres unitats, que es reconeixen entre si. Els individus som conscients de la nostra pertinença a un node i de la no pertinença a d’altres. En el nostre cas som conscients de la nostra pertinença al node del Penedès i de la no pertinença a d’altres com els de Barcelona o Tarragona de la mateixa manera com els individus d’aquests nodes són conscients de la seva pertinença a llur node i no al del Penedès.
Una altra manera de detectar l’existència d’un node és utilitzant la fórmula passiva. Si observem l’existència d’unes fronteres no naturals, inexistents dins dels territoris que conformen un presumpte node, i existents entre aquest node i d’altres, podem afirmar que existeix un node diferenciat. Els límits geogràfics del Penedès no són fronteres naturals sinó les fronteres delimitades pel node. La serralada prelitoral no és una frontera pel node penedesenc, i la fi del node no és un accident natural sinó el límit d’una comunitat.
Dins la legitimitat sociològica s’incardinen les importants raons econòmiques, històriques, culturals, d’especificitats lingüístiques, o d’altres en el mateix sentit que, al meu entendre, en són conseqüències i no causes, ja que és fruit d’aquestes relacions comunicacionals més estretes que apareixen els fets històrics i les relacions comercials i culturals, com a evidència més empírica de l’existència d’aquest fet. No puc estar d’acord amb les majoritàries legitimacions de dependència bioeconòmica que circulen tant en mitjans de comunicació com en tertúlies. Dades recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya són prou reveladores i contundents: el sector primari al Penedès no ocupa més del 4,289% de la població, ni afegint els que els donen serveis no aconseguiríem percentatges significatius. Per tant, crec que no es defensable que la legitimitat actual de la identitat del Penedès es basi essencialment en el cep. Essent un fet important (una evidència més) no podem afirmar que sigui el fonament principal.