SIMON, FÈLIX. El 3 de vuit, 13.05.2005 Metropolità, no gràcies

SIMON, FÈLIX.
Metropolità, no gràcies.
      
La Vegueria de Vilafranca va funcionar des del 1304 al 1716, després va ser el Corregiment de Vilafranca fins el 1833... però cal recordar que les actuals “divisions provincials” han estat sempre una imposició del govern central.
Hi ha un ple de l’ajuntament de Vilafranca l’11 de gener del 1933, en el que s’aprova per unanimitat la proposició de refer la unitat històrica del Penedès, i “es convoquen els alcaldes i a les entitats de la comarca per procurar que dita aspiració triunfi en la pròxima estructuració de Catalunya”. L’Estatut del 1932 (decrets de la Generalitat del 1936) fixaria nou vegueries i suprimeix les provincies, però posteriorment des de Burgos, en plena guerra civil, el 1938 el general Franco les torna a imposar.
Des de llavors de nou, el Penedès està partit i esquarterat, i ara amb la propera divisió territorial en vegueries es pot tornar a la situació que entenem és la natural, una vegueria pròpia amb més de 400.000 habitants (ANOIA+ALT PENEDÈS+BAIX PENEDÈS+GARRAF). Les 4 comarques juntes per decidir el seu efutur.
Recordar que l’anomenat PACTE DEL PENEDÈS del 1987, defineix el Penedès no solament com una comarca històrica, sinó com un territori amb una unitat econòmica i social... “aquesta realitat a de conduir a una sola unitat territorial amb capacitat política i de gestió per actuar en temes comuns, i que contempli la necessària desconcentració de les administracions concurrents en el nostre territori”.
El passat estiu amb el MANIFEST DEL PENEDÈS, l’Institut d’Estudis del Penedès, va iniciar una campanya de sensibilització, que ens ha portat a la creació de la Plataforma per una Vegueria Pròpia amb la publicació d’un nou MANIFEST, que molts ciutadans i entitats ja han donat l’adhesió i el suport.
La nostra aspiració, es poder migrar de manera tranquila, de les 4 diputacions actuals, a les 9 vegueries futures (vegueries de l’Alt Ter i del Penedès, incloses). Hi ha algú que es pugui oposar a una qüestió tan clara, neta i beneficiosa per a tots nosaltres?. I si es així, segurament només hi poden haver interesos partidistes, o simplement ganes de portar la contraria. O no seria també més fàcil poder superar l’actual democràcia delegativa, per avançar cap a una democràcia més participativa?
La descentralització en 9 Vegueries aporta avantatges i millores, més operatives i més equilibradores, social i territorialment parlant, que la descentralització en 7 Vegueries, ja que l’objectiu és el d’apropar el poder al ciutadà i fer més eficient l’administració de la Generalitat.
La força i la sobirania rau en la territorialitat. Per això demanem que hi hagi la possibilitat de prendre decisions per consens. La Vegueria del Penedès, no es sols un projecte de construcció d’identitat, sinó que és una qüestio de supervivència.