FÈLIX SIMON, El Diari de Vilanova, 23.02.2007, Debat territorial: no podem perdre el tren

A curt termini poden produir-se novetats importants als ajuntaments. Una d’elles podria ser la pèrdua de competències per part de l’alcalde de ciutats de més de 75.000 habitants, en favor de l’anomenat Consell de Govern, que podria està format, també, per persones que no tinguin la condició de regidors. El Consell tindria, aleshores, competències pròpies, com ara l’aprovació d’una sèrie d’instruments urbanístics, de planejament i de gestió. Una altra novetat, i molt interessant, seria que les tasques del govern municipal es regissin pel principi de subsidiarietat, -bàsic dins la Unió Europea- pel qual els assumptes que estan a nivell de ciutadans mai no han de regular-se des d’un nivell superior.

I mentre avança l’avantprojecte de la nova Llei d’Administració Local, diversos polítics catalans estan fent declaracions molt lligades al nostre futur. Per exemple:

1.- El conseller Joaquim Nadal diu que estem encetant una etapa ambiciosa perquè es volen establir les regles de joc d’una ordenació coherent del territori i d’un creixement equilibrat i durador, basat en un sistema d’infraestructures al servei de la mobilitat. D’aquí ve, per tant, que caldria aprofundir i intensificar les propostes que s’han anat desplegant en la legislatura 2003-2006, viscuda a ritme planificador i legislatiu. Ara bé, vista des del Penedès, aquesta gestió integradora, lamentablement, s’ha beneficiat ben poc del debat i encara no s’ha escoltat el territori, condició bàsica per avançar en sostenibilitat ambiental i cohesió social.

2.- Per al Vicepresident Carod-Rovira, en aquesta legislatura caldrà impulsar la presència institucional de la Generalitat en el territori. Això es farà a través de les Delegacions Territorials, que realitzaran, amb un Director General, les funcions de representació, informació, coordinació, etc. Ja el passat 30 de maig, pel decret 229/2006, es van reestructurar els òrgans territorials en crear-ne de nous a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu-Aran. S’equiparaven, així, a les Delegacions de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. Mentrestant -recordem-ho-, l’Alt Penedès i el Garraf romanen inscrits a Barcelona, l’Anoia a la Catalunya Central i el Baix Penedès a Tarragona...

El Penedès conforma un marc geogràfic amb entitat demogràfica, identitat, cohesió social i funcional i amb relacions de tot ordre entre les quatre comarques. Disposa de centres urbans rectors consolidats i dinàmics, d’amplis sectors rurals i forestals de gran valor paisatgístic; d’activitats econòmiques compartides i/o complementàries, i de realitats i problemàtiques comunes. Però és imprescindible millorar tots els factors de competitivitat, i posar de relleu la situació desfavorable en relació amb el nivell de benestar i qualitat de vida (Index ADEG 2005). I potenciar entre d’altres, l’activitat econòmica en l’àmbit comercial, nàutic i pesquer entre altres. Vilanova ha de ser el port comercial del Garraf i de les comarques penedesenques.

Com sembla preveure’s, s’elaborarà i es tramitarà una nova llei de Política Territorial, que voldrà ser la síntesi dels plans territorials sectorials i de la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, aprovada prèviament. Ens trobem, per tant, davant l’oportunitat d’aconseguir el propi Àmbit Funcional. Situats dins d’aquest marc d’actuació, podriem abordar totes les qüestions de caràcter estratègic i de re-equilibri territorial que tinguin una dimensió i un abast supramunicipals; comptaríem amb un Director de Serveis Territorials i dels serveis corresponents de caràcter sectorial -carreteres, urbanisme, ponts i transports-; ens permetria redreçar i endreçar millor els actuals desequilibris, provocats, aquests darrers anys, per les dinàmiques demogràfiques, ecològiques i territorials. Disposaríem del nostre propi equilibri jeràrquic entre el pla territorial sectorial del Penedès i els plans directors urbanístics de cadascuna de les comarques, afegint-hi, finalment, el planejament municipal. Tot un estoc d’eines realment útils per fer front als problemes de l’habitatge, la provisió de sol industrial, la mobilitat, els espais oberts, el paisatge...

El passat 21 de juny teníem una majoria al Parlament en favor de la creació de l’ AFPT, en ser aprovada per la Comissió de Política Territorial -amb els 10 vots a favor de CIU, ERC i PP, i amb l’abstenció dels 5 vots del PSC i ICV-Euia. Amb el canvi de govern, l’aprovació va decaure i cal tornar-la a presentar per ser aprovada de nou. Insistim, doncs, a reclamar a tots els polítics, la consecució d’allò que entenem que ja forma part dels nostres drets: els d’un Penedès més ben situat per progressar, adaptar-se als canvis i superar els propis reptes.

Fèlix Simon
Portaveu
Plataforma per una Vegueria Pròpia
www.vegueriapenedes.cat