JULIO RAMON, El 3 de Vuit, 14.09.2007, El lleó de Barcelona i el ratolí del Penedès
Les contradiccions que trobem en larticle den Cisco de la Cruz denoten
manca dinformació i, sobretot, de visió de futur pel Penedès; que no és
una marca, sinó un territori cultural, senyor assessor. Dóna la
impressió que a un cert punt de larticle es trobi en un carreró sense
sortida. Tanmateix, analitzem per parts aquest text.
Ningú té la veritat absoluta diu; però ell dóna per descomptat que el
nostre benestar és proporcional al nivell de serveis de la comarca. És
això una veritat absoluta i indiscutible per a lassessor? Jo diria que
sí perquè al llarg del text només fa que justificar-se amb aquesta
afirmació, talment com amb un lema polític. Jo no vull un Penedès ple de
serveis, no és una ciutat. És benestar tenir serveis amb 3 autopistes, 3
línies ferroviàries, una central tèrmica, un CIM
? No ho crec, senyor
assessor.
Una altra relliscada greu: El que importa és que el territori estigui
ben connectat i treballar amb xarxa per millorar les potencialitats
col·lectives, la cohesió i les prestacions que ens poden oferir.
Aquesta afirmació la prenc com una visió ideològica del territori i de
les seves polítiques territorials. Però això tampoc no és una veritat
absoluta.
Des dun punt de vista geogràfic, el concepte de xarxa té actualment,
una connotació positiva. Però deixant de banda la utopia, aquesta xarxa
ha estat creada per algú; algú deu haver fet daranya constructora de la
xarxa, o no? Sha de diferenciar la xarxa de laranya. Dins duna xarxa
laranya està en moviment, i al mateix temps el centre que conforma
laranya és mòbil i la xarxa actua en conseqüència. En el nostre cas, el
centre de la xarxa Catalunya és Barcelona, amb una diferència: el centre
no es mou mai, sempre és Barcelona i la xarxa deixa dexistir i tot es
transforma en un iceberg del qual la punta és Barcelona.
Quina solidaritat territorial pot sorgir de les paraules del senyor
assessor, quan la primera justificació és dentrar a formar part de la
regió perquè és la més rica: sempre el complex dinferioritat econòmica!
És que dins la seva mentalitat hi ha catalans de primera, metropolitans,
i catalans de segona no metropolitans?
Un altre disbarat: el nivell de qualitat de vida (seran els serveis)
assolit a la comarca té relació, en part, amb la proximitat que tenim
amb la capital. Soblida de la conjuntura, que es molt important,
independentment de la proximitat o no de Barcelona. Si hi hagués una
epidèmia, no estaríem també perjudicats per la proximitat?.
Qualsevol arquitecte o urbanista pot dir-li que sense territori
coronari, cap ciutat pot créixer, perquè a la base del creixement del
model Barcelona hi ha el consum de territori adjacent, i el Penedès ho és.
Lúltima, les identitats i els referents es conformen i evolucionen
cada dia en funció de les voluntats col·lectives. Senyor assessor, el
maig del 68 és història. Que el Penedès és una terra dacollida no ho ha
de dir vostè, magradaria sentir-ho de la majoria dimmigrants extra
comunitaris; són ells els que pateixen la vostra moralitat pel que fa a
la immigració. Vagi a dir això als barris de lHospitalet, Cornellà,
Esplugues, on la gent fuig a causa de larribada dextra comunitaris; i
fuig justament perquè no accepten que les identitats i el referents es
conformen
Per acabar, una cosa que no mha agradat: que ens vulgui prendre el pèl
amb el tema del Foix i el Garraf com espais ambientals. Voldria saber
quants cops aquest assessor ha anat a fer una excursió amb la família
per la zona.
En cap parc natural dEuropa, com el del Garraf, es permetria que hi
passés una autopista, qui hi fossin localitzades no sé quantes canteres.
I per a més INRI, labocador de brossa de Barcelona i rodalies. El riu
Foix, ja fa anys que no té la remor dun riu, està sec. Si vostè es
conforma amb aquest medi ambient és perquè potser dedica massa el seu
temps al ciment i als serveis; a molts serveis...
Avis a navegants: En lèpoca de la globalització més val ser un ratolí
intel·ligent i independent que un lleó fort però dependent. Jo vull ser
ratolí penedesenc.
Julio Ramon Berrio
Cunit