ANTONI RIBAS, La Fura, 21.09.2007, Pepe, no em fallis

 Diu una vella dita: “El bou per la banya i l’home per la paraula”. Així, doncs, parafrasejant el que el president Montilla va dir el cap de setmana passat al president Zapatero, gosem dir: “José Montilla, no nos falles”. L’agafem per la paraula. Això ve a tomb en saber dimecres de bon matí que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes havia votat favorablement per la vegueria. Els socialistes ribetans van estar-hi, però, en contra. D’aquí que ara és moment ja d’apel·lar el bon seny socialista. Companys, socialistes i Iniciativa, no ens falleu, no us poseu de cul a la reclamació.

Les dades que en aquests moments té el grup impulsor de la vegueria són ja del tot eloqüents: els ajuntaments que representen el 87% de la població de les quatre comarques hi són d’acord. Mirant els nombres a la menuda, resulta que els ajuntaments del Garraf favorables a la vegueria representen el 97% de la població, al Baix Penedès és el 96% el favorable, a l’Alt Penedès, el 85 % i a l’Anoia, la més endarrerida, el 67% superant el llistó emblemàtic del 51%. Tot plegat, doncs, fa que la reclamació compti amb el suport de la gran majoria de regidors i alcaldes i ja no sigui una cabòria de quatre persones. De fet, fa molt temps que ha deixat l’etapa inicial i la reivindicació arrela i arrela.

És ja el moment de les decisions més serioses. Per això és important que els polítics amb diversos graus de responsabilitat, dins i fora del partit, en ajuntaments i fins i tot al parlament, que encara no veuen clara aquesta reivindicació del territori, de la nostra comarca, es prenguin seriosament la situació i estudiïn, debatin, preguntin, discuteixin, comparin i facin els exercicis intel·lectuals necessaris per poder donar un si a l’obtenció de la vegueria Penedès. Ara és un moment oportú. Entre altres coses perquè aquest tema permet concretar debats essencialistes que poden perdre’s en l’univers de les idees. Sé que molts votant socialistes i d’altres, confiats en l’intel·lectual orgànic del partit, creuen el que alguns dirigents diuen que la vegueria és impossible; altres temen una càrrega de funcionaris i de càrrecs de confiança, altres pateixen per esmicolaments territorials i/o electorals... Són preguntes justes que cal respondre. El grup impulsor de la vegueria té respostes o ha estudiat alternatives als problemes. És, doncs, el moment d’entrar en diàleg, d’anar a confrontar les desavinences i de buscar un punt d’acord.

Com a anècdota expliquen que un regidor, davant la discussió de la qüestió de la vegueria, estava poc receptiu i fent una mitja rialla. Aquesta actitud s’assembla a la que fan servir alguns polítics a les cambres de debat -a Madrid, el Congrés i el Senat en són més d’un dia una bona mostra- per desqualificar el que diu l’adversari quan no es tenen bones raons. La conyeta no és cap resposta i pot indicar, a més, un grau de menyspreu pel propi territori perquè quan es defensa la vegueria es defensa la comarca i el municipi. I si són bones les vegueries de Barcelona, la central, la de l’Ebre i la dels Pirineus, també pot ser bona la vegueria del Penedès-Anoia. Territorialment ja constitueix un bisbat! El papa va anar més ràpid que el Parlament de Catalunya, quina paradoxa.

La vegueria s’ha de fer amb el consens de tots els partits que hi ha al Parlament i, especialment, amb els qui governen. El major d’ells rep crítiques -malintencionades i grolleres- de botiflerisme. És el moment que no afluixi en el seu catalanisme, que en definitiva és escoltar la pulsió social. Per tant és el moment de dir-li a Montilla: “Pepe, no ens fallis”.