MIQUEL CARRILLO GIRALT, El 3 de Vuit, 14.12.2007, Ni en dues províncies ni en tres vegueries

"Ni en dues províncies ni en tres vegueries: un sol Penedès"
   
  I encara ens pregunten que per què volem ser Vegueria! El Penedès va ser trinxat en dues províncies el 1833, el Baix Penedès a Tarragona i la resta, a la província de Barcelona. Un segle i mig més tard, quan la Generalitat va establir els 7 àmbits de planificació funcional el 1995, no va gosar saltar-se l’organització administrativa provincial i va esquarterar el Penedès dins tres diferents zones: àrea metropolitana de Barcelona (Alt Penedès i Garraf), Pla de Tarragona (Baix Penedès) i Comarques centrals (Anoia).
En aquell debat sobre la Llei del Pla general territorial de Catalunya, només Esquerra va defensar la unitat de la regió presentant una esmena en favor de l’àmbit territorial Penedès. L’esmena d’Esquerra la va defensar el diputat Jordi Portabella. CiU i PP hi van votar en contra. PSC i IC es van abstenir.
Si en aquell moment transcendental hagués prosperat la iniciativa d’Esquerra, hauríem guanyat dotze anys importantíssims. Perquè actualment tot just s’està enllestint el pla territorial metropolità de Barcelona i s’acaba de començar el de Tarragona.
En aquest marc, per fi, el Parlament ha acordat que el Penedès sigui el vuitè àmbit de planificació territorial de Catalunya. És a dir, que a l’hora de redactar la planificació territorial el Penedès compti com una unitat pròpia.
Per fi tindrem capacitat per decidir, a escala regional, quin model volem a partir del que som.
En política res no passa per casualitat. Si s’ha aprovat l’àmbit Penedès és perquè avui hi ha al Parlament una majoria de diputats i diputades que hi estan a favor. Una majoria que no coincideix amb els grups de govern i oposició, Esquerra té en el tema del Penedès un posicionament ben clar i definit i, pel que s’ha vist, no coincident amb el del PSC i ICV.
Si hi ha aquesta majoria al Parlament, és perquè la societat penedesenca, amb honroses excepcions, desitja que el Penedès sigui contemplat com una unitat territorial, tan a l’hora de la planificació com quan sigui el moment d’organitzar Catalunya en vegueries.
No me’n vull estar de reconèixer el paper de lideratge que ha exercit la Plataforma per la Vegueria a l’hora de sumar voluntats i esforços. Amb un treball unitari amb pocs precedents que em porta el record de la campanya sobre les autopistes de peatge feta per Xarxa Viària i la declaració de Gelida, liderada per l’enyora’t Jordi Carrillo. Han sabut implicar ciutadans, entitats, ajuntaments, consells comarcals i diputats.
En Fèlix Simon i la Plataforma han fet el recorregut necessari per aconseguir que al Parlament una majoria hagi dit que sí. Fa dotze anys només ho van dir els 10 diputats d’Esquerra, d’un total de 135.Miquel Carrillo Giralt