FÈLIX SIMON, L'Extra, 10.06.2009, A la taula d’en Nadal…

A LA TAULA D’EN NADAL....

 

 

 

Era costum –explica Joan Amades- que quan el pare abat s’asseia a taula, ja no ho pogués fer cap més germà; si algun confrare es trobava fora del convent a l’hora de l’àpat, en tornar no podia fer la menjada perduda i havia d’esperar que tornés a ser hora de refetor per poder fer l’àpat següent. Aquest costum va donar peu a la formació de la parèmia que diu: "A la taula de l’abat qui no hi és no hi és comptat", emprada per indicar que no es té en compte ni en consideració a qui no fa acte de presència quan toca.

 

 

 

Al Penedès, malgrat que hi fem acte permanent de presència, de moment seguim fora de la taula del conseller Nadal. I això, tot i que tenim des del 5 de desembre del 2007 la clau per entrar al convent: però no funciona amb el pany actual, l’han de canviar i no ho fan... Totes les decisions importants es continuen prenent des de fora del nostre territori, que les ha de viure. I són en darrera instància les respectives conselleries de la Generalitat les que acaben decidint i dient l’última paraula.

 

 

 

Actualment, la Generalitat té creades en els 7 àmbits funcionals, les corresponents delegacions territorials del Govern, amb els delegats i 21 serveis territorials. A la pràctica, encara falta cobrir alguns dels 150 serveis descentralitzats; però el Penedès, en l’actual model de 7, ni en té, ni en tindrà cap. L’actual situació és una mostra patent del mal tracte a què està sotmès un territori, que pateix, a més, la manca de despesa pressupostària, tant en manteniment, com en gestió i en millores infraestructurals dels principals eixos viaris i ferroviaris.

 

 

 

Amb l’àmbit del Penedès en marxa, estarem parlant de 8 delegacions del govern, amb el delegat territorial penedesenc, el propi Consell de Direcció de l’Administració Territorial de la Generalitat i amb els representants dels serveis de les diverses conselleries, que es podran repartir entre Vilafranca, Igualada, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú, capitals de les quatre comarques penedesenques. Estem reclamant, també, les infraestructures per ubicar-hi totes les delegacions administratives, tal com s’està fent en els altres àmbits.

 

 

 

A Girona per exemple, tindran un nou equipament amb una superfície construïda de 30.754 metres quadrats, amb pressupost del 2009 per a la posada en funcionament, de 4.840.000 euros, a fi d’aplegar-hi al voltant de 850 treballadors, que són tots els que corresponen a la delegació del govern i als diversos serveis de les conselleries. El mateix podríem dir de l’edifici de la delegació del govern a les Terres de l’Ebre, que van ser adjudicades el 2002... Porten invertits més de 3 milions d’euros, a l’antic palau Abària de Tortosa

 

 

 

L’acticle 140 del titol IV del funcionament del Parlament, estableix que el govern ha de retre compte del compliment de les mocions aprovades, en un termini de quatre mesos. Ara, un cop transcorreguts més de 18 mesos, exigim la creació de l’àmbit funcional de planificació territorial, i modificar els plans que s’han elaborat per adequar-los a aquest nou àmbit funcional. Volem començar a construir un nou model que ens allunyi de les conseqüències d’una gestió centralitzada des de les àrees de poder metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i de les comarques Centrals.

 

 

 

Fèlix Simon

 

Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia