JOSEP FAURA, L'Extra, 21.10.2009, El discurs de Puigcercós a Núria
La lectura atent del discurs de Joan Puigcercós a Núria, després dhaver estat elegit candidat a la Presidència de la Generalitat, permet adonar-se de determinats silencis, de segons quins accents i dambigüitats calculades.
"Esquerra ha situat en la centralitat política el dret a decidir [independència] i ara toca exercir-lo Aquesta era la frase que destacaven els retalls de notícies a la televisió. El discurs real, entre daltres coses, també parlava duna revolució verda (
) sense gas, petroli, ni urani; que en el terreny econòmic i energètic sha de canviar el paradigma de model productiu català defugint 'demagògies'; i pel que fa a la competitivitat, que ERC confia situar-la dins la igualtat i la solidaritat.
Val a dir que tant de bo aquest discurs fos també el de CiU, PSC i PP dins unes discrepàncies suportables
Ja faríem alguna cosa. ICV diu més, si més no teòricament i Reagrupament està formulant un altre discurs, que caldrà veure.
Pel que fa al dret a decidir: fa temps que els regidors i alcaldes dERC ja shan decidit a favor de la Vegueria Penedès i lÀmbit, junt amb els de CiU, PP i un sector del PSC. Els diputats parlamentaris dERC, CiU, PP i Ciutadans shan decidit dues vegades per lÀmbit.També ho han fet ciutadans, entitats i empresaris. Però ERC ha bloquejat la presentació dun projecte de llei al Parlament, consensuat entre la PVP i els partits que li donen suport, cosa que, a hores dara, hauria suposat ja la consecució de l`Àmbit Penedès i les delegacions corresponents. Ha silenciat la vuitena vegueria i deixa que sigui la propera legislatura la qui decideixi, si tot va bé. Pel que sembla, el dret a decidir per a Catalunya, per part dERC, no coincideix amb el del Penedès i larticulació del país serà probablement la que dicti el PSC, centralista, autoritari i catalanista vergonyant. Però a ERC no li convenen tensions amb Montilla i Nadal
Puigcercós parla duna Revolució Verda, sense gas i sense petroli: com es pot fer sense ser acusat de demagògia? Competitivitat dins la igualtat i solidaritat: per part de qui? Quina competitivitat més enllà de la que coneixem? Tot es pot dir quan hi ha entusiasme
Perquè el tripartit, a més del Pla Territorial Metropolità que posa en perill el Penedès, aprova el CIM i el pla dinfraestructures i no discuteix el context del model de creixement actual. Són els grups de pressió de sempre els qui decideixen, mentre associacions i plataformes protesten i regategen uns quants metros cúbics de ciment. En nom del dret a decidir, sestarà disposat a la convocatòria de consultes i debats entre ciutadans i institucions sobre el model de creixement, paisatge, boscos, recursos, agricultura i diàleg territorial? I com exercir-lo sense una llei electoral justa?
El discurs posa el pes de lacció sobre els militants. Sembla que es vulgui dir: voteu la independència i confieu en el partit. En això segueix, malauradament, la tònica dels altres partits. Però els militants no són el país i nhi ha de moltes menes, com a tot arreu i es necessita, a més dels votants, molta més gent, temps i esforços per a la independència.
Les paraules són una arma de molts talls per allò que diuen o deixen de dir, o mig diuen.