Fèlix Simon, 13-07-2012, ON SOU PRESIDENT?

Com haureu pogut comprovar, des de fa temps, a la política també està de moda la dutxa escocesa. A Vilafranca, el passat 4 de juliol, la pressió primer va ser per a vós, i després per als de la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Al carrer més d´un centenar de persones us van escridassar, estaven indignats i carregats de raó, però poc després al Casal, vàreu ser investit Acadèmic d’Honor per l’Acadèmia Tastavins del Penedès; primer aigua freda i desprès aigua ben calenta, en proporcions similars. Les 12 persones que assistíem a l’acte en representació de la PVP, vàrem rebre sobtadament aigua calenta i vapor, que ens van dilatar els vasos sanguinis: el nostre president Manel Cervera va recollir per sorpresa la medalla de plata de l’Acadèmia; però al cap de pocs minuts, va venir  l’aigua freda o millor dit glaçada: el president de la Generalitat, que jugava en camp contrari, ens va dir a tots els presents que de la Vegueria Penedès, res de res. 

 

I el contracte de CIU amb el Penedès? Per què aquesta por o falta de valentia? Nosaltres, que durant més de 7 anys hem intentat racionalitzar les emocions, vàrem quedar estupefactes en escoltar les vostres declaracions, la de la via de “l’anar tirant…” i que no va en benefici de la sobirania i la responsabilitat individual. Sabeu quin va ser el meu primer pensament? “President ens heu enganyat”. El vostre discurs havia tingut unes paraules que mostraven un cert menyspreu… i això és molt greu. No es pot jugar amb el sentiment de les persones, i els penedesencs per si no ho sabíeu, no som uns simples burrets amb els ulls tapats que fem anar l’aigua d’uns catúfols a uns altres.

I si us pensàveu que la gent de la PVP som una mena d’entelèquia fora del temps cronològic, us ho van explicar molt malament, ja que per nosaltres el president de la Generalitat hauria de ser com l’aigua que no transforma l’atuell que la conté, sinó que s’hi acomoda. Els polítics i les institucions tenen la responsabilitat de dur a terme la voluntat consensuada del poble, però com que no podem gaudir d’una democràcia directa, estem supeditats als interessos dels partits tradicionals. Doncs, què ens vàreu voler dir? Potser que no voleu que es modifiqui la Llei de Vegueries per afegir-hi la del Penedès? I les proposicions de llei i la majoria que tenim al Parlament per fer-ho? Ens pensàvem que el poder legislatiu era sobirà i independent del poder executiu.

Però què us passa President? Heu d’entendre que la política del govern de la Generalitat no pot anar en contra dels interessos del Penedès; el principi de subsidiarietat és un tema de justícia col•lectiva, al qual no renunciarem mai. La nostra organització territorial són les Vegueries, i no sols estan congelades, sinó que ara fins i tot tenim l’amenaça que ens volen augmentar encara més el poder de les Diputacions. President, ens estem jugant el nostre futur, i ara que tot el món ja sap que Espanya és un malalt terminal, creieu que val la pena perdre més temps amb el pacte fiscal? Enmig del desori actual, només us voldria recordar, president, que la maduresa és l’assumpció de les pròpies responsabilitats. Sortiu al carrer i pregunteu, i veureu com creix la sensació de no tenir escapatòria, la gent creu que ens trobem davant d’un aterratge d’emergència, per això aquest país necessita urgentment alternatives radicals i possibles, i l’estat propi és l’únic camí que ens pot garantir la llibertat; no podem perdre més el temps veient com des del govern seguiu caçant musaranyes…

Fèlix Simon
Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia