"VILAFRANCA DEL PENADÉS, su historia y monumentos" - Agustín Coy y Cotonat

(Capellán del Regimiento Cazadores de Treviño, 26, Caballeria) Barcelona
Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart. 1909.
      

Pag. 135 CAPÍTULO VIII Veguería de Vilafranca
Veguer : Vegueria : Corregimiento : Partido judicial

El Vicarius -vicario ó veguer- se encuentra ya entre los Visigodos, que era entonces, como después en la Edad media, el lugar-teniente del Conde, hasta que se creó el título de Vizconde - Vice-Comiti.
Del cargo de veguer hay noticias en 1005. En un principio fue agente del conde y después vino á ser el representante de la autoridad real, estaba considerado como el primer juez civil. Después de la unión de Cataluña y Aragón los nombraba el Rey. Su tribunal, llamado corte del veguer - curia vicarii - cort del veguer- era el lugar donde se administraba justicia.
“Para proclamar el Usatge -Princeps namque- y levantar el somatén, el veguer salía con su corte, ó sea con sus dependientes, á recorrer las plazas públicas, y parándose en todas á la luz de matas ó yerbas ó teas encendidas que algunos hombres del pueblo llevaban en las manos, mandaba leer en alta voz el citado a usaje, y enseguida daba el grito de Via fors ó via fora, equivalente en castellano al de ­Afuera ó al campo!
A este grito, la multitud contestaba con el mismo, añadiendo el so metent, es decir, metiendo ruido, pues, en aquel acto se echaban á vuelo, tocando rebato, todas las campanas. Se encendían alrededor grandes humaredas si era de día y grandes fogatas si era de noche, señales con que se avisaba á los pueblos inmediatos, los cuales efectuaban la misma ceremonia que los de Barcelona, enviando enseguida á todos los hombres que se hallaban en disposición de manejar un arma á engrosar las filas del somatén general.
Enviaba el veguer cartas á todos los varones; condes, vizcondes, y hombres de paraje, para que en el día señalado acudiesen con armas y sus vasallos al punto que se les designaba, siendo este por lo común la misma corte del veguer.
Concluida la ceremonia de la publicación, pasaba el veguer á casa de la ciudad -Ayuntamiento- para ponerse de acuerdo con los concelleres.”


Veguería

El territorio de Cataluña se hallaba dividido en distritos á cuyo frente se hallaba un magistrado llamado veguer - vicarius - (vicario) por lo cual el partido de su jurisdicción recibía el nombre de veguería. A sus órdenes estaban los sub-vegueres, que podrían asimilarse á los actuales jueces municipales, así como los vegueres á los de primera instancia. El veguer, sin embargo, era al propio que autoridad judicial, de policía y disponía de fuerza, asumiendo facultades que hoy se hallan repartidas entre diversas personas.
La división territorial, cambió algunas veces; á principios del siglo XIV eran esos distritos: Barcelona, Gerona, Vich, Ausona y Bagá, Cervera y Tárrega, Lérida, Tortosa, Tarragona, Montblanch y Vilafranca; un siglo después, eran Barcelona, Gerona, Vich, Urgel, Lérida, Tarragona, Cervera, Balaguer, Tortosa, Berga, Agramunt, Penadés, Manresa y Montblanch.
El veguer, era el representante del Rey; juzgaba civil y criminalmente; entendía en apelaciones de los sub-vegueres y aun de sus propias sentencias, por medio de delegados, mantenía la paz y tregua, persiguiendo á los criminales, y podía convocar á sus colegas para reunir más fuerzas si lo juzgaba necesario; á él encomendaba el monarca el cumplimiento de órdenes y decretos; era el jefe del municipio y por eso se llamaban consellers (consejeros) los regidores; ante el veguer, se otorgaban las patentes de ciudadanía y era indudablemente el magistrado más importante de la comarca y el de más amplia autoridad; su curia se componía de un asesor, un escribano y los sayones necesarios; su jurisdicción era forzosa de no acudirse directamente á un tribunal superior, pero podía recusarse por sospechoso y el rey podía inhibirlo.
Con los vegueres coexistían los bailes; estos como aquellos, eran funcionarios del orden judicial, sin que de los documentos se deduzca cuales eran las funciones de uno y otro; la misma fórmula cancilleresca se empleaba al nombrar un individuo baile, que veguer, los dos juzgaban causas civiles y criminales, hasta el asesor era común la curia de ambos. El veguer era indudablemente superior; mientras que al baile, su jurisdicción se le circunscribía al término municipal y el veguer entendía en todos los negocios del distrito.
En algunas localidades se alteraba esta uniformidad, nombrándose magistrados especiales; en Gerona, había veguer, subveguer, juez ordinario y juez de apelación; en Puigcerdá , Besalú, Menorca, Rera y Cervera, juez ordinario; por algunas frases de nombramientos de este género, se deduce que el asesor y el juez venían á ser lo mismo y que dependían del veguer y del Baile, bien como lugar-tenientes, bien con un oficio muy parecido.
Estos magistrados tenían facultad de delegar en un juez especial, pero sus poderes cesaban al encontrarse dentro de su territorio el Rey, el lugar-teniente ó gobernador porque en presencia de estos tan altos personajes, cesaban en sus funciones los inferiores.
Entre otras prerrogativas, el Veguer tenía derecho de asistir á las Cortes, en caso de ser convocadas por el Príncipe, según el Artic. 47 de los fueros de Cataluña.
Tanta importancia adquirió la veguería, que además de los pueblos que luego mencionaremos, se le agregó también la de Montblanch, según privilegio del Rey Don Pedro.
De un manuscrito, copiamos lo siguiente: “Nota que la veguería de la present vila está molt amplificada y antigament fonc dit senyor Veguer, veguer de Vilafranca y de Montblanch com se amostre en una letra de la Sra. Reyna Dª. María".
Hoy en el territorio que comprendía la Veguería, hay los partidos judiciales de Vilafranca, Villanueva y Geltrú, parte del de Igualada y todo el del Vendrell.
“El Rey Don Carlos, emperador de los Romanos y Rey de España, concedió privilegio en 20 de Mayo de 1356 para que Vilafranca fuese cabeza de la veguería".
Los pueblos que comprendía la Veguería, van en el APÉNDICE XX.

Veguer de Vilafranca

Ignoramos el año en que empezó á ejercer funciones de tal, lo que es cierto que lo había ya en 1280, según hemos visto en el cap. V y en un mandato de sentencia y ejecución de este mismo año.
En la ordinación XXVII de las Cortes celebradas en Barcelona por el Rey Don Jaime II en 1301, leemos:
Item statatuimos et etiam ordinamus ad supplicationem Curiae quod in Vicariae Villefranchae, ubi non consuevit esse assesor, ponatur per nos assesor non obstante cupitulo contento in proxima Curia per nos celebrata in civitate Borchinone, quod incipit: Item quod aliquis judex ordinarius vel assesor non imponatur, etc... Intelligimus tamen volumus et declaramus quod dictum primum capitulum remaneat alias, et sit in suo valore et firmitate in omnibus aliis.
En 26 Septiembre de 1380, aparece una sentencia de la Curia del Veguer contra Pachs, en la cual consta “com á instancia de Bernat Babau sindich de Vilafranca lo senyor veguer declará que los bans imposats en las terras que tenian los homens de la vila en lo districte y jurisdicció del Castell de Pachs y altres districtes eren ben posats. Y axi sentencia contra los homens de Pachs que apasen ramats de bestia en las serras de Jaume Olle habitant en Vilafranca y per cuant Arnau Ballester ciutadá de Barcelona y senyor del castell de Pachs resistía á la sentencia de dit ban fonch condemnat”.
El Rey Don Pedro pide acémilas al Veguer de Vilafranca.- 1443.- “En pere, etc... AIs feels seus lo veguer et batle de Vilafrancha é a son loch-tinent. Salut et. Manam vos espressament que de tot ent tot nos trametats del destret de la vegueria et batlia desus dites LX atzembles a obs de portar armes et altres aparellaments ves les parts de Rossello a les quals de present anam ab les osts. E aço no mudets en neguna manera con gran perill sia en la triga. Data en Barchinona sots nostre, etc... a IX de juliol en lany de MCCCCXLIII”.
Al año siguiente, el Rey Don Pedro da orden al Veguer para que la Universidad concurra al ejército.
Entre los varios vegueres que podríamos citar, figuran Francisco de Copons y Buenaventura CoIl. Continuaba la Veguería en 1678, según el Registro 23, fol. 109, de la Cámara de Aragón.
Lo mucho que tenemos en cartera, nos obliga á no extendernos más en este capítulo; pero si algún lector quiere ahondar esta materia, puede consultar los Registros siguientes: los que se encuentran en el Archivo de Aragón.
       
Pag. 142 APÉNDICE XX
LUGARES QUE COMPRENDÍA EL VEGUERÍO DE VILAFRANCA DEL PENADÉS EN EL CENSO ORDENADO EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO III, SEGÚN LAS CORTES CELEBRADAS EN CERVERA EN EL AÑO 1359.

VEGUERÍA DE VILAFRANCHA
Fochs reyals

Vilafrancha de Penades 453
Vila de Cerbos 137
Piera 118
Gualada 179
Cubelles 196
Castell de Fontrubia é son terme 85

Fochs de ciutadans
Quadra de Canyelles: den R Marquet ciutada de Barchelona 15
Pujades de Les Cucales ab lo Mas den Torra del terme de Piera La Cort Comdal: qui es den R Pellicer de Vilafrancha…1
Castell de Gillida: den Francoy Bertran 95
Castell de Calafell: de Micer Guerau de Palou 16
Quadra de Rocha Crespa: qui es den G. Ledo ciutada de Barchelona 11
Quadra de Salicrup del terme del Castell de Sa Gaialtrun: qui es den Bernat Merquet ciutada de Barchelona 5

Fochs desgleya é de cavallers
Altafulla é Sanou: den Luys de Requesens 36
Castell de Ça Guialtrum: qui es den Guerau de Sanehuja donzell 62
Castell Desperaguera: qui es del prior de Muntserrat 51
Castell de Masquefa: qui es del pebordre del Penades 14
Monistrol de Noya: qui es del prior de Muntserrat 8
Quadre de La Fortesa: de la Almoyna de Barchelona 5
Sent Jacme Ces Oliveres é Santa Creu de Crexa: qui son del rector del dit loch dels quals ni ha VI den Pont Ces Torres é IIII reyals 24
Castell de Freixa: del pabordre de Solsona 15
Sent P de Riudebirles: del Cardinal de Sent P 59
Castell de Terrasola: qui es del dit Cardinal 32
Loch de Malcavaller é Quadra: de Ranas del prior de Muntserrat 9
Loch o quadra del Gorn‚r: del pebordre de Sblsona
Santa Fe: del archabisbe de Terragona 16
Castell de la Granada: qui es del bisbe de Barchelona 27
Perroquia de Sent Cugat Ses Garrigues: qui son del rector del dit loch é daltres persones ecclesiastiques 35
Loch de Sent Sabastia: qui es del Cardinal Dagrafulla 14
Castell de Avinyo: den March de Avinyo 24
Quadra de Cantalops: del prior de Sent Pol 15
Quadra Dordal: del Espital de Cervello 7
Castell de Franer de Sent P. de Melanta: qui son del abbat de Santes Creus 12
Quadra Dalbereda: qui es del dit abbat 8
Castell de Pontons: del dit abbat 45
Castell de la Roqueta: del dit abbat 5
Quadra de Vilaubí: de la Almoyna de Barchelona 11
Gayans: del abbat de Santes Creus 17
Castell de Muntmell: qui es del bisbe de Barchelona ab V fochs de la Quadra den G. Dayguaviva donzeil 43
Vila Rodona: del bisbe de Barchelona, 5
Castell de Muntornes: de Santes Creus 30
Castell de Crexell Bara é Roda: del Prior de Caserres 33
Sent Vicens des Calder: del abat de Sent Cugat de Valles 28
Castell de Bonastre: del dit abat 43
Castell Dabinyana: del dit abat 34
Loch del Venrell: del dit abat 66
Santa Oliva: del dit abat 33
Albornar: del dit abat 6
Castell de Banyeres: del bisbe de Barchelona 45
La Lacuna del terme del Castell de Castellet: del abat de Santes Creus 15
Moja: qui es del pebordre de Penades 13
Sent Steve del Castellot: qui son del dit pebordre é den Mas-dovelles donzell 8
Castell de Ribes de cavaller ac 1 foch de la Quadra des Cortey 35
Quadra del Clot del terme de Ribes 4
Castell de Ciges: de la Almoyna de Barchelona 109
Castell de Campdasens: desgleya 15
Castell de Garraf: del prior de Garraf 2
Castell Delmella: desgleya 16
Perroquia de Santa Margarida: de diverses senyors ecclesiastichs ab XIII de cavallers 38
Quadra de la serra de Santa Maria des Pla: qui es de cavaller 4
Perroquia de La Bleda: de Sgleya 5
Castell de Colbato: de Sgleya 32
Castell de La Guardia des Bruch: desgleya 43
Castell de Pierola é Quadra des Villar: de cavallers ab II fochs de la Quadra de Castellet 84
Castell de Sobirats: del noble En Ramón Alamany de Cervello 159
Castell de Sanit: de cavaller ab IIII fochs de la Quadra dePuig Alber qui es de Micer Guerau de Palou 41
Castell de Cabrera: de cavaller é Quadra de Vallbona 26
Castell de Pachs: den Ramón de Barbera ab III fochs qui son del monastir de Santes Creus é IIII fochs qui son del Spital de Sent Joan é II de la Almoyna é II fochs den Vilafrancha 21
Castell de Sent Marti: qui es del infant En Marti ab la Quadra de Vernet qui es den Arnau Vernet 95
Castell de Foix: de cavaller 43
Mas de Pontons: den Jacme Davinyo donzell 4
Castell de Vila de Mager: den Guerau de Cervello 93
Castell Miralles: den Guerau de Cervello 39
Castell é terme de Querol: de Mossen En Ramón Alamany de Cervello 90
Castell é terme de Muntagut: del dit noble 60
Castell de Salba: den Bertran de Gallifa ab II fochs de Vilardida qui es den Tamerit 22
Castell é terme de Seguer: qui es den P. de Muntagut donzell 3
Quadra de Puig Loret: den Johan de Montagut donzell 6
Santa Perpetua 25
Castell de Marmellar: den A. de Vernet 13
Quadra de Cimitrells: den Bertran de Califa 15
Ardenya del terme de Muntoliu: qui es den Bertran de
Galifa 8
Quadra de Virgili: den Berenguer de Boxados 9
Castell de Secabechs: de cavaller 1
Torra den Barra: den Berenguer Dolzinelles 28
Mas den Armengol (nos troba comtat) 2
Castell de Vespella é terme: den Dalmau de Queralt 33
Roda é Bara: del Prior de Caserres 18
Quadra de Bellvey: den Eymerich de Bellvey 18
Castell Nou é Esquornal: den Francesch de Motbuy 13
Lorenç é Lotger: den Bernat de Tous donzell 22
Castell é terme de Castellet: den Blascho de Castellet 69
Castell de Conit qui es den Berenguer de Conit é la Quadra de Segur qui es den Jacme de Miralpex, é la Quadra de Vilasecha 25
Quadra de Sent P.: qui es del prior de Cubelles 3
Quadra de Galifa: qui es den Jacme de Miralpex donzell 10
Castell de Miralpex: den Jacme de Miralpex donzell 14
Quadra de Ses Gunyoles: desgleya é de cavallers 19
Quadra den Veia é de Adarro: den Bernat de Castell Bisbal donzell 6
Casa de Jafer 1
Clariana: qui es den Riera 2
Olerdola: desgleya é de cavallers 12
Quadra de Vila de Lops: del comanedor de Vilafrancha 16
Castell de Celma: del Spital de Sent Johan 32
Castell de Claramunt: del Comte de Cardona 53
Castell Dorpi den Berenguer Sallent 15
Homens de Santes Creus poblats en terme del dit Castell 6
Homens den Bernat de Tous castla de Clarmunt 3
Homens de Vilanova del Cami: de Mossen Johan de Muntbuy 7
Quadra de Vilanova Despeya: son den Spitles donzell 5
Quadra de Capellades: del pabordre de Sent Cugat 22
Quadra de La Torra de Claramunt: qui es den R. de Clarmunt 20
Castell de Mediona ab XII fochs de la quadra den Gispert de Barbera é ab III de la quadra den R. Sa Noguera é ab V fochs de Santa Margalida de Clarmunt é ab II fochs de Sent P. de Riu de Birles 88
Castell Dodena 55
Castelleuli: del Comte de Cardona 27
Castell de Muntbuy 41

Fochs aloers é franquers
Ramon des Ortis // Ramon Venrell // Bertran Valles: del terme de Terraçola 3
P. Fabre // Bernat Fabre // Bertran Feliu: del terme de Çanit 3
Galceran Bertran // Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues 2
P. Soler de Durban // Jacme Rosell // March Alabutz // P. Font: de parroquia de Santa Margalida 14
Franceseh F. // Bonanat Ruvire de Cases // Martines // P. Massana // P.Tergell // G. Palau // R. Bertran Gilabert // Berenguer Gilabert // P. Soler de Cases blanques // G. Balart: de perroquia de Santa Margalida 14
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy // R. Triter // R.Brugal // G. Soler // Berenguer de Caldoy: de Olerdola 5
Mas de Palams: del terme de Piera 1
La muller den Bernat Pellicer quondam: de la quadra de ­Ces Gunyoles 1
P. Miró de Sent P. de Molanta 1
Francesch Jordá : de Adarro 1
Jacme Gual // Francesch Mas // P. Busquet: de la perroquia de Santa Maria de la Bleda 3
Romeu Sans hom espars: del terme de Ribes 1
P. Rossell des Viver hom espars: del terme de Cubelles 1
P. Guerau aloer del mas des Cortal // Jacme des Frexes // G. Paschal des Mas de Canaletes: aloers del terme de Cabrera 3
G. Garriga // Berenguer Clariana // R. Johan alias Jorda // R. Johan: aloers de Castell Nou é Desgornal 4
Castell Viy de Panades 109
Lo Mas de Narbones 4
Los homens de Sant Lorenç é de Salamo 26
Puig Tinyos 25
Los homenes de la Figuerola é del Mas Lorenç 17
Rocha Mora 5
Lespital de Sant Johan del terme de Castell Viy 5
Item homens sparsos de Santes Creus del dit terme 4